Context

Amb més de 1.409 milions d'habitants, Xina és el segon país més poblat del món, per darrera de l’Índia. Aglutina prop del 18% de la població mundial, amb una edat mitjana de 37 anys, fet que es tradueix en una gran quantitat de joves que busquen oportunitats econòmiques i que gradualment estan constituint el segment amb major potencial de compra.
Segons les dades més actualitzades disponibles, el valor del consum d’aliments i begudes a la Xina el 2022 va ser de 1.490.180M€ amb un creixement previst de prop del 43% en els propers cinc anys, malgrat les fluctuacions econòmiques. De fet, el sector de l’alimentació ha estat pràcticament l’únic que ha seguit augmentant tot i les pertorbacions en la economia, amb una despesa mitjana de queviures per família del 27% aproximadament.
Es tracta de la segona economia mundial per volum de PIB, és el país major exportador i posseeix les reserves de divises més grans del món.
La Xina ostenta un dels PIB de creixement més ràpid del món, tot i que, l’economia es va veure frenada bruscament per la pandèmia amb un impacte més profund del previst.
El PIB per càpita va assolir l’any 2023 els 11.657€, situant-lo en la posició 73 en relació als 196 països del rànquing i apuntant un nivell de vida mig-baix. Ens trobem però, amb un gruix molt important de població amb poder adquisitiu mitjà, el 59%, que va en augment any rere any.
La població xinesa continua enriquint-se, amb un nombre més gran de persones que s'incorporen a la classe mitja. S’estima que la Xina incorporarà 80 milions de persones més a les classes mitja i alta fins el 2030, sent més del 70% d'aquestes procedents de ciutats de tercer nivell o inferiors (en general, capitals de província més petites i ciutats de nivell de prefectura), segons Boston Consulting Group (BCG). Es preveu que els mercats de nivell inferior augmentin el seu poder de consum durant la propera dècada.
Després de la pandèmia, la prioritat del govern xinès s’ha centrat en la recuperació i expansió del consum, que va disminuir en contraposició de l’elevat estalvi que, per precaució, les llars mantenien des de l’inici de la Covid. Davant aquesta situació, s’han desenvolupat polítiques dirigides a atraure el capital privat i s’ha marcat l'objectiu de crear dotze milions de llocs de treball a les ciutats i limitar la desocupació urbana a un 5,5% com a màxim.
Pren importància el sector immobiliari, que ha crescut durant dècades impulsat per la classe mitjana, per la migració del camp a les ciutats, i que també ha servit per finançar governs locals. En l’actualitat, tot i els esforços governamentals per estabilitzar o impulsar la demanda, hi ha el temor que el país s’aboqui a una explosió de la bombolla immobiliària per la caiguda del consum com a conseqüència de l’endeutament familiar. Es preveu que aquesta situació porti a la Xina a una situació de desinflació, sense entrar a la deflació.
Xina té una economia molt diversificada, dominada pels sectors manufacturer i agrícola. Es calcula que el sector agrícola ocupa el 24% de la població activa i representa el 7,3% del PIB, encara que només el 15% del sòl xinès és cultivable (1,2 Milions de km2). Xina és el primer productor mundial de cereals, arròs, cotó, patates i te. S'han engegat una sèrie de plans destinats a transformar, modernitzar i diversificar l'agricultura per augmentar-ne la productivitat.
En ramaderia, domina la cria de bestiar oví i porcí, així com la producció pesquera mundial.
A banda, Xina també és rica en recursos naturals i té importants reserves de carbó, sent la principal font d'energia del país i, representant dos terços del consum total d'energia primària. També és capdavantera a nivell mundial en la producció de determinats minerals com l’estany, el ferro, el titani, l’or, el zinc i els fosfats. Així mateix, compta amb grans reserves de petroli (sisè productor mundial) i de gas natural.

DADES DEMOGRÀFIQUES I CONSUM ALIMENTACIÓ